Impressionants fotos de Ignasi Castelló Escudé fent el salt
1/7/2013
i com diu l'Ignasi, "Tal i com es veu el païsatge comprendreu per què vaig canviar
el testament i enlloc de llegar el cos a la ciència el vaig cedir a Pizzes Tarradellas"
2/7/13
11/9/12
JOAN CASTELLÓ PUIG
Etiquetes:
Records
Jo de l’espiritualitat del tiet Joan en puc dir ben poca cosa i més després del que s’ha escrit. Pel seu estil de vida ho suposava!
Del que si puc donar testimoni és del seu bon fer amb la família de la qual n’era un “afegit”. No oblidaré mai les sortides que durant molt temps feia un cop al mes, posant a dins al Jeep, com a peça principal primer el seu sogre i després, no us ho perdeu, una colla de cosins de la seva dona; els portava a fer una excursió de tot el dia per diversos indrets de Catalunya. El que veien i coneixien era important però el millor de tot era el què havien menjat per dinar…. Aquest cosins si no recordo malament eren Lluís i Josep E Cots, Ramón i Josep E Gibert i els cunyats Pere i Jaume. Una bona colla de “viejus” pensava jo per dur-los a passeig. Era una bona feina. Això va durar molt temps perquè quan el sogre va morir, ell va continuar amb tota la cosinada. Fantàstic.
Una altra cosa de la que puc donar fe és de l’estima que tenia a la Núria E Cots, monja de clausura. Sempre, i quan dic sempre, vull dir sempre, l’anava a visitar i hi portava altres persones de la família, cosa que a la monja feia molt contenta. Com a fets destacats vull deixar constància de que en ocasió del trasllat de convent de Sant Cugat a Mallorca va venir fins hi tot a l’aeroport a acomiadar-la. I finalment quan va assabentar-se de la seva mort volia tan sí com no venir a l’enterrament a... València.
Només és un testimoni més de com era, res de nou perquè tothom del seu entorn sabia de coses com aquestes. A mi m’ha semblat que com agraïment el que havia fet pels “meus” en podia deixar un senzill record.
Del que si puc donar testimoni és del seu bon fer amb la família de la qual n’era un “afegit”. No oblidaré mai les sortides que durant molt temps feia un cop al mes, posant a dins al Jeep, com a peça principal primer el seu sogre i després, no us ho perdeu, una colla de cosins de la seva dona; els portava a fer una excursió de tot el dia per diversos indrets de Catalunya. El que veien i coneixien era important però el millor de tot era el què havien menjat per dinar…. Aquest cosins si no recordo malament eren Lluís i Josep E Cots, Ramón i Josep E Gibert i els cunyats Pere i Jaume. Una bona colla de “viejus” pensava jo per dur-los a passeig. Era una bona feina. Això va durar molt temps perquè quan el sogre va morir, ell va continuar amb tota la cosinada. Fantàstic.
Una altra cosa de la que puc donar fe és de l’estima que tenia a la Núria E Cots, monja de clausura. Sempre, i quan dic sempre, vull dir sempre, l’anava a visitar i hi portava altres persones de la família, cosa que a la monja feia molt contenta. Com a fets destacats vull deixar constància de que en ocasió del trasllat de convent de Sant Cugat a Mallorca va venir fins hi tot a l’aeroport a acomiadar-la. I finalment quan va assabentar-se de la seva mort volia tan sí com no venir a l’enterrament a... València.
Només és un testimoni més de com era, res de nou perquè tothom del seu entorn sabia de coses com aquestes. A mi m’ha semblat que com agraïment el que havia fet pels “meus” en podia deixar un senzill record.
Anna
Maig de 1990. D'esquerra a dreta: Lluís E. Cots, Francesc E. Comas, Joan Castelló Puig i Josep E. Gibert
A Amposta pel març del 1987. D'esquerra a dreta: Ramon i Joan E. Gibert, Pere E. Comas, Josep E. Gibert, Lluís E. Cots, Francesc E. Comas i Joan Castelló Puig
A Sant Romà de la Clusa. D'esquerra a dreta: Ramon E. Gibert, Pere E. Comas, Josep i Lluís E. Cots, Francesc E. Comas i Joan Castelló Puig
10/9/12
JOAN CASTELLÓ PUIG
Etiquetes:
Records
Escrit a Joan Castelló Puig d’un bon amic seu:
"La setmana passada el vaig visitar a casa seva a la Cerdanya, feia un parell de dies que havia arribat per passar uns quants dies amb la família.
Instal·lat en el jardí contemplant unes bones vistes del Puigmal al Cadí vam repassar algunes excursions que havíem fet feia uns quants anys, i recordava fil per randa amb una memòria prodigiosa noms i detalls que ja se m’havien oblidat. Estimava la muntanya, però sobretot la família.
Sempre havia sabut mantenir unida la família al seu voltant, estar a prop seu era sinònim de passar-ho bé.
D’aquella darrera visita en vaig sortir molt edificat, donava un bon testimoni. Tots estaven pendents d’ell i sense fer-se notar gaire afegien algun comentari que feia més agradable la conversa.
Es notava que havia patit força últimament degut a la malaltia, la portava amb un sentit sobrenatural digne d’admiració.
Em va recordar aquells anys de la seva joventut quan l’’Antoni Malgosa’ el convidava a rebre formació al carrer Balmes de Barcelona, en un piset que amb molta il·lusió -per les dificultats dels començaments-, havien batejat com el Palau.
M’explicava -emocionat- que al entrar a l’oratori hi havia una Creu de fusta que no tenia Crucifix... (Camí 178) i recordant-ho se la feia seva: entenia que ara aquell Crucifix en aquestes circumstàncies era ell.
No era de l’Obra perquè els camins del Senyor són –gràcies a Déu-, infinits, però era un home bo, t’hi trobaves bé al seu costat, d’una exemplaritat excepcional, que ha donat un testimoni de una família cristiana.
Avui, al saber la notícia del seu traspàs, l’he encomanat mentre recordava aquell altre punt de Camí ¿què importa patir si es pateix per consolar, per fer content Déu Nostre Senyor, amb esperit de reparació, units a Ell en la seva Creu, en una paraula: si es pateix per Amor?...
Aquest era el seu tarannà, el seu comportament.
No podré assistir a l’enterrament, però la meva dona i jo enviem el nostre condol a l’esposa, fills i nets, així com la resta d’aquesta gran família.
Ara des del cel, lliure ja les xacres que l’havien envaït els darrers anys, ens hi podem encomanar perquè ens ajudi a formar famílies cristianes i unides com la seva"
29/7/12
Ànims a tots !
Etiquetes:
Esports
Des d'aquest racó, animem als nostres representants pel partit contra Pakistan i per tots els altres que seguiran. Esperem i desitjem que incloguin la final !
Molta sort a tots i una abraçada especial al Pol i al Santi, al que li desitjem també una bona i prompta recuperació... !! Ànims !
19/7/12
2 cracks de la família
Etiquetes:
Esports
Dos craks que també porten el nom d'Escudé. Felicitats!
(Del Diari de Terrassa del 14 de juliol 2012)
14/6/12
100 anys de hockey
Etiquetes:
Esports
El 2 de juny d'enguany, a Terrassa es van jugar, com cada cap de setmana, molts partits de hockey. Però un va ser molt especial. Es va jugar un partit amb el mateix vestuari i reglament amb el que es va celebrar el 1r partit oficial de hockey que es va jugar a Espanya el 2 de juny de 1912 al lloc que llavors es coneixia com a camp de can Mauri (Avinguda Jaquard). El 14 d'abril de 1911 van arribar a Terrassa els primers sticks, pilotes i el reglament oficial d'aquest esport. Aquell grup d'amics van buscar un equip contrincant. Després de 13 mesos es va trobar i es va poder celebrar el partit. Tot un aconteixement per l'època.
Donem les gràcies a l'Antoni Escudé Galí per ser un dels primers i principals impulsors d'aquest esport a la nostra ciutat, i a tots els que, des de llavors, hi han treballat tant. Donem les gràcies també des d'aqui al seu net, Antoni Escudé Torrente que ha mantingut tota la documentació i la memòria de com va començar aquesta aventura que tanta salut en tots els sentits ha aportat a Terrassa.
A la fotografia l'Antoni Escudé Galí al pati de la casa del carrer del Nord.
9/1/12
Joan XXIII i el Rei
Etiquetes:
Trobades
Després d'anys esperant-ho, finalment el dia 5 de gener de 2011 Joan XXIII es trobà amb el Rei !!
Una trobada d'aquest relleu no podia passar per alt als mitjans de comunicació ....
Ambdues personalitats van agrair mutuament la trobada. El dia següent Joan XXIII va comentar
"la trobada ha donat bons resultats".
Joan XXIII (Joan Castelló Carreras. Branca Comas-Castelló-Carreras. 23è net de Joan Castelló i Montserrat Escudé Comas)
27/1/11
BLANCA PEREA GALLEMÍ
Etiquetes:
Nous membres
Felicitem a la Blanca perquè ha vist la llum aquest gener. I no era cega, és que ha nascut !! i és la primera filla de Jose Perea i Marta Gallemí, felicitem també als avis Enric Gallemí i Marta Castelló i als besavis Joan Castelló i Montse Escudé. Benviguda Blanca i felicitats a tota la família Castelló-Escudé i Perea-Rodríguez !!
17/1/11
els escude-cots perden una generació
El dia 13 de gener va morir la Núria Escudé i Cots amb 91 anys i seixanta de monja de clausura de l'orde de les Dominiques. Era l'última de que ens quedava d'aquella generació a la branca Escudé-Cots.
Alguns la conexieu, pocs, però deixeu-me que us digui que era una persona entranyable. Avui quan les cosines Gibert m'han telefonat per donar-me el condol, m'ha agradat molt quan m'han dit que elles recordaven quan va entrar al convent i va dir que mai volia, malgrat la seva decisió de apartar-se "del mon", renunciar a la família. I així ho va fer. Els nebots propis en podem donar testimoni de la seva protecció.
Ens va estimar molt i també la vam estimar. >> Veure la Núria
Alguns la conexieu, pocs, però deixeu-me que us digui que era una persona entranyable. Avui quan les cosines Gibert m'han telefonat per donar-me el condol, m'ha agradat molt quan m'han dit que elles recordaven quan va entrar al convent i va dir que mai volia, malgrat la seva decisió de apartar-se "del mon", renunciar a la família. I així ho va fer. Els nebots propis en podem donar testimoni de la seva protecció.
Ens va estimar molt i també la vam estimar. >> Veure la Núria
27/10/10
frivolitats
Per donar una mica d'aire fresc després d'aquesta última notícia us volia fer un comentari:
Escolto sovint les "transmis" dels partits del Barça per Catalunya Ràdio en emissió del Puyal. Ahir en una de les conexions que fa sovint per informar d'altres coses que no siguin el partit, vaig sentir-hi per primera vegada un : Xavier Escudé. Uau! sorpresa!!
Algú sap qui és?
Escolto sovint les "transmis" dels partits del Barça per Catalunya Ràdio en emissió del Puyal. Ahir en una de les conexions que fa sovint per informar d'altres coses que no siguin el partit, vaig sentir-hi per primera vegada un : Xavier Escudé. Uau! sorpresa!!
Algú sap qui és?
24/10/10
Laia Escudé Puigdomènech
Etiquetes:
Records
Sentim comunicar la dolorosa perdua de la Laia Escudé Puigdomènech. Només tenia 35 anys. Filla de Miquel Escudé Hortal. Ens va deixar aquest passat divendres 22 d'octubre. Rebeu la condolència de tota la família Escudé, especialment el seu marit Enric i el seu fill Martí.
22/5/09
un Buxó i un Gonzàlez
L'Ignasi i el Xavier " l'altre dia " - anys 40 -
També els podeu veure amb les seves famílies a "les cases"
.... Àlbums dels Escudé Buxó i Escudé Gonzàlez al 90% ....
19/5/09
Júlia E. Albà
Etiquetes:
Nous membres
Hola Sóc la Júlia E. Albà (de la branca vermella). Vaig nèixer
l'1 de Juliol de 2008. Ja tinc 10 mesos i mig i sóc una nena
molt llesta, entremaliada .. però molt, molt simpàtica i alegre!
Un petó
Duel d'Escudés a Flandes
+i+Santi+Freixa+(Amsterdam).jpg)
Partit de la Lliga de Divisió d'Honor holandesa (Rabohoofdklasse hockey). S'enfronten Santi Freixa Escudé (Comas, Torrente, Freixa), jugador de l'Amsterdam i Pere Castelló de Paz (Comas, Castelló, de Paz), jugador del Kampong d'Utrecht.
17/5/09
Escudé Comas: Dijous Gras
Etiquetes:
Trobades
Sopar Escudé-Comas 19 de febrer de 2009
By Fontxo Freixa, el nostre "Vidrius" Master
By Fontxo Freixa, el nostre "Vidrius" Master
15/5/09
"Com un Pop"
Etiquetes:
Trobades
Sovint em diuen que "els escudé" som com un pop, quan hi ha una reunió de gent pel motiu que sigui, sempre acaba sortint força gent de la saga.
Aquesta és una mostra més d'aquesta teoria. En un casament bonic, entrenyable i estimat, ens vam trobar aquests de la foto i tres més que no hi van sortir.
12/5/09
Parella de Jans
Amb la parella de Jans felicitem als Grocs i Negres pel campionat de la lliga d'hoquei Divisió d'Honor aconseguit aquest passat diumenge 10 de maig de 2009. El Jan Escudé Vilanova buscava la copa i l'ha trobat: El Jan Castelló de Paz li ha portat !! ... però aquest any d'una manera molt especial volem dedicar l'esforç i els triomfs de tots els equips d'hoquei on hi ha Escudes al Pol Amat i germans i al seu pare, el Paco.
Una abraçada per tots.
5/5/09
recordant Glòria Escudé Gonzàlez
Etiquetes:
Records
Em semblava que tenia un deute amb ella.
Han passat els dies i el fet de que la Glòria ens ha deixat encara sembla absolutament incert. No potser, ho he somiat. Però immediatament torna la realitat al meu cervell i, si és veritat.
Els meus records d’ella són ja des de la infantesa. Aquells estius a Matadepera dormint al llit del seu costat. Les campanes de l’església que se sentien com si les tinguéssim a dins la casa i que ens avisaven de què ens havíem de llevar cosa que en aquella casa, a diferència del que jo estava acostumada, es feia amb molta calma. Després i durant el dia la perdia de vista. Ella tenia la seva colla i nosaltres la nostra.
Van passar els anys i no la vaig tornar a retrobar, a prop, fins que vam demanar-li col·laboració per una celebració familiar. Va reaccionar a la nostra petició tal com era ella: amb entrega, dedicació, alegria, estimació, rialles, treball, bona disposició, elegància, estil i un llarg etcètera. Va ser una gran ajuda per el treball que llavors vam fer.
Després i, com a conseqüència d’aquesta trobada, vam seguir tenint contactes, però la vida la vivim d'una manera massa atrafegada i les coses van tornar al lloc on havien estat. Això sí els records van millorar i molt.
Ella que ja no hi és ens ha de fer recordar que sempre cal estimar molt més als altres que a nosaltres mateixos.
Han passat els dies i el fet de que la Glòria ens ha deixat encara sembla absolutament incert. No potser, ho he somiat. Però immediatament torna la realitat al meu cervell i, si és veritat.
Els meus records d’ella són ja des de la infantesa. Aquells estius a Matadepera dormint al llit del seu costat. Les campanes de l’església que se sentien com si les tinguéssim a dins la casa i que ens avisaven de què ens havíem de llevar cosa que en aquella casa, a diferència del que jo estava acostumada, es feia amb molta calma. Després i durant el dia la perdia de vista. Ella tenia la seva colla i nosaltres la nostra.
Van passar els anys i no la vaig tornar a retrobar, a prop, fins que vam demanar-li col·laboració per una celebració familiar. Va reaccionar a la nostra petició tal com era ella: amb entrega, dedicació, alegria, estimació, rialles, treball, bona disposició, elegància, estil i un llarg etcètera. Va ser una gran ajuda per el treball que llavors vam fer.
Després i, com a conseqüència d’aquesta trobada, vam seguir tenint contactes, però la vida la vivim d'una manera massa atrafegada i les coses van tornar al lloc on havien estat. Això sí els records van millorar i molt.
Ella que ja no hi és ens ha de fer recordar que sempre cal estimar molt més als altres que a nosaltres mateixos.
29/1/08
Montserrat emergint de la boira
Etiquetes:
Excursions
Aqui teniu una vista de Montserrat flotant com un vaixell fantasma feta el 20-1-2008 prop del coll de Tres Creus. Admireu la vista de Vacarisses (nomes els qui teniu visio Superman) i el "Paller de tot l'any" emergint en primer terme.
Lluis E Armengol