un Buxó i un Gonzàlez

L'Ignasi i el Xavier " l'altre dia " - anys 40 -

També els podeu veure amb les seves famílies a "les cases"

.... Àlbums dels Escudé Buxó i Escudé Gonzàlez al 90% ....

Júlia E. Albà

Hola Sóc la Júlia E. Albà (de la branca vermella). Vaig nèixer

l'1 de Juliol de 2008. Ja tinc 10 mesos i mig i sóc una nena

molt llesta, entremaliada .. però molt, molt simpàtica i alegre!

Un petó

Duel d'Escudés a Flandes

Partit de la Lliga de Divisió d'Honor holandesa (Rabohoofdklasse hockey). S'enfronten Santi Freixa Escudé (Comas, Torrente, Freixa), jugador de l'Amsterdam i Pere Castelló de Paz (Comas, Castelló, de Paz), jugador del Kampong d'Utrecht.

Escudé Comas: Dijous Gras

Sopar Escudé-Comas 19 de febrer de 2009
By Fontxo Freixa, el nostre "Vidrius" Master

"Com un Pop"

Sovint em diuen que "els escudé" som com un pop, quan hi ha una reunió de gent pel motiu que sigui, sempre acaba sortint força gent de la saga.

Aquesta és una mostra més d'aquesta teoria. En un casament bonic, entrenyable i estimat, ens vam trobar aquests de la foto i tres més que no hi van sortir.

Parella de Jans

Amb la parella de Jans felicitem als Grocs i Negres pel campionat de la lliga d'hoquei Divisió d'Honor aconseguit aquest passat diumenge 10 de maig de 2009. El Jan Escudé Vilanova buscava la copa i l'ha trobat: El Jan Castelló de Paz li ha portat !!

... però aquest any d'una manera molt especial volem dedicar l'esforç i els triomfs de tots els equips d'hoquei on hi ha Escudes al Pol Amat i germans i al seu pare, el Paco.

Una abraçada per tots.

recordant Glòria Escudé Gonzàlez

Em semblava que tenia un deute amb ella.

Han passat els dies i el fet de que la Glòria ens ha deixat encara sembla absolutament incert. No potser, ho he somiat. Però immediatament torna la realitat al meu cervell i, si és veritat.

Els meus records d’ella són ja des de la infantesa. Aquells estius a Matadepera dormint al llit del seu costat. Les campanes de l’església que se sentien com si les tinguéssim a dins la casa i que ens avisaven de què ens havíem de llevar cosa que en aquella casa, a diferència del que jo estava acostumada, es feia amb molta calma. Després i durant el dia la perdia de vista. Ella tenia la seva colla i nosaltres la nostra.

Van passar els anys i no la vaig tornar a retrobar, a prop, fins que vam demanar-li col·laboració per una celebració familiar. Va reaccionar a la nostra petició tal com era ella: amb entrega, dedicació, alegria, estimació, rialles, treball, bona disposició, elegància, estil i un llarg etcètera. Va ser una gran ajuda per el treball que llavors vam fer.

Després i, com a conseqüència d’aquesta trobada, vam seguir tenint contactes, però la vida la vivim d'una manera massa atrafegada i les coses van tornar al lloc on havien estat. Això sí els records van millorar i molt.

Ella que ja no hi és ens ha de fer recordar que sempre cal estimar molt més als altres que a nosaltres mateixos.