Del que si puc donar testimoni és del seu bon fer amb la família de la qual n’era un “afegit”. No oblidaré mai les sortides que durant molt temps feia un cop al mes, posant a dins al Jeep, com a peça principal primer el seu sogre i després, no us ho perdeu, una colla de cosins de la seva dona; els portava a fer una excursió de tot el dia per diversos indrets de Catalunya. El que veien i coneixien era important però el millor de tot era el què havien menjat per dinar…. Aquest cosins si no recordo malament eren Lluís i Josep E Cots, Ramón i Josep E Gibert i els cunyats Pere i Jaume. Una bona colla de “viejus” pensava jo per dur-los a passeig. Era una bona feina. Això va durar molt temps perquè quan el sogre va morir, ell va continuar amb tota la cosinada. Fantàstic.
Una altra cosa de la que puc donar fe és de l’estima que tenia a la Núria E Cots, monja de clausura. Sempre, i quan dic sempre, vull dir sempre, l’anava a visitar i hi portava altres persones de la família, cosa que a la monja feia molt contenta. Com a fets destacats vull deixar constància de que en ocasió del trasllat de convent de Sant Cugat a Mallorca va venir fins hi tot a l’aeroport a acomiadar-la. I finalment quan va assabentar-se de la seva mort volia tan sí com no venir a l’enterrament a... València.
Només és un testimoni més de com era, res de nou perquè tothom del seu entorn sabia de coses com aquestes. A mi m’ha semblat que com agraïment el que havia fet pels “meus” en podia deixar un senzill record.
Anna
Maig de 1990. D'esquerra a dreta: Lluís E. Cots, Francesc E. Comas, Joan Castelló Puig i Josep E. Gibert
A Amposta pel març del 1987. D'esquerra a dreta: Ramon i Joan E. Gibert, Pere E. Comas, Josep E. Gibert, Lluís E. Cots, Francesc E. Comas i Joan Castelló Puig
A Sant Romà de la Clusa. D'esquerra a dreta: Ramon E. Gibert, Pere E. Comas, Josep i Lluís E. Cots, Francesc E. Comas i Joan Castelló Puig
