Em semblava que tenia un deute amb ella.
Han passat els dies i el fet de que la Glòria ens ha deixat encara sembla absolutament incert. No potser, ho he somiat. Però immediatament torna la realitat al meu cervell i, si és veritat.
Els meus records d’ella són ja des de la infantesa. Aquells estius a Matadepera dormint al llit del seu costat. Les campanes de l’església que se sentien com si les tinguéssim a dins la casa i que ens avisaven de què ens havíem de llevar cosa que en aquella casa, a diferència del que jo estava acostumada, es feia amb molta calma. Després i durant el dia la perdia de vista. Ella tenia la seva colla i nosaltres la nostra.
Van passar els anys i no la vaig tornar a retrobar, a prop, fins que vam demanar-li col·laboració per una celebració familiar. Va reaccionar a la nostra petició tal com era ella: amb entrega, dedicació, alegria, estimació, rialles, treball, bona disposició, elegància, estil i un llarg etcètera. Va ser una gran ajuda per el treball que llavors vam fer.
Després i, com a conseqüència d’aquesta trobada, vam seguir tenint contactes, però la vida la vivim d'una manera massa atrafegada i les coses van tornar al lloc on havien estat. Això sí els records van millorar i molt.
Ella que ja no hi és ens ha de fer recordar que sempre cal estimar molt més als altres que a nosaltres mateixos.
Han passat els dies i el fet de que la Glòria ens ha deixat encara sembla absolutament incert. No potser, ho he somiat. Però immediatament torna la realitat al meu cervell i, si és veritat.
Els meus records d’ella són ja des de la infantesa. Aquells estius a Matadepera dormint al llit del seu costat. Les campanes de l’església que se sentien com si les tinguéssim a dins la casa i que ens avisaven de què ens havíem de llevar cosa que en aquella casa, a diferència del que jo estava acostumada, es feia amb molta calma. Després i durant el dia la perdia de vista. Ella tenia la seva colla i nosaltres la nostra.
Van passar els anys i no la vaig tornar a retrobar, a prop, fins que vam demanar-li col·laboració per una celebració familiar. Va reaccionar a la nostra petició tal com era ella: amb entrega, dedicació, alegria, estimació, rialles, treball, bona disposició, elegància, estil i un llarg etcètera. Va ser una gran ajuda per el treball que llavors vam fer.
Després i, com a conseqüència d’aquesta trobada, vam seguir tenint contactes, però la vida la vivim d'una manera massa atrafegada i les coses van tornar al lloc on havien estat. Això sí els records van millorar i molt.
Ella que ja no hi és ens ha de fer recordar que sempre cal estimar molt més als altres que a nosaltres mateixos.
2 comentaris:
No ho havíem vist! Gràcies per recordar-la ,
Jo tampoc ho havia vist! Ahir va ser el seu aniversari i avui casualment he llegit aquest escrit que amb molt d'afecte veu escriure poc després. Moltes gràcies per recordar-la...
Publica un comentari a l'entrada